dissabte, 4 de juliol del 2009

Sartre viu.


L'home, o és lliure, o és esclau de les seves cadenes. O l'home accepta les seves cadenes, o lluita per alliberar-se de les seves cadenes. Per alliberar-se de tot allò que fa d'ell una cosa. Una simple cosa que reflecteix el món de l'anònim, com diria Heidegger. I la seva consciència crítica el porta a, per exemple, apagar el televisor.
Aquests actes són exemplificadors de la filosofia sartreana, que és una filosofia de la llibertat.
El subjecte és lliure. I en conseqüència, el subjecte no accepta l'alienació. No accepta l'esclavitud.
Si hi ha alguna cosa que ens permet reivindicar a Sartre i portar-lo cap avui és, justament, aquesta consideració de la praxi alliberadora del subjecte lliure. De la consciència crítica front a l'establert. De la lluita contra l'alienació. I de la llibertat entesa com a llibertat del subjecte que es tria a si mateix. I tria també, el món en el que vol viure.
J.P. Feimman (Filosofia Aquí i Ahora)