Com aconsegueix el poder imposar la seva veritat?
La relació que el poder estableix amb el detingut, o amb l’home al qual ha confinat al manicomi, és clarament una relació d’exclusió. Llavors, el poder és la raó que veu, la raó que controla, la raó que domina.
Bé. Aquesta raó que controla, que veu, que domina, que instrumenta els homes. Aquesta raó, que fins i tot -atenció a això que és molt fascinant en Foucault- que fins i tot desenvolupen les Ciències Humanes, no per conèixer l’home, sinó per conèixer-lo i dominar-lo millor -aquesta és una idea brillant de Foucault- Les Ciències Humanes no pretenen estudiar l’home. El volen conèixer per dominar-lo millor.
Llavors, el poder té una capacitat enorme, gegantina. El Poder té el poder d’imposar la veritat.
Vostè em dirà: "La veritat és una!". Bé, podem dir coses més extremes com: "La veritat és la veritat revelada de Déu".
Bé. Vostè ja sap que estem en Filosofia. I en Filosofia, com diu Heidegger, Déu queda a part. Perquè sinó ens respondria totes les preguntes. Però les hem de respondre nosaltres, els pobres éssers humans que som aquí.
Llavors, la pregunta que ens hem de fer és:
Per què és el poder el que imposa la veritat?
Per què, per exemple, tenir tots els mitjans de comunicació en mans d’un poder, li permet a aquest poder modelar les consciències dels subjectes d’una societat?
Per què la revolució comunicacional de l’imperí Nord-americà ha estat justament això, una revolució comunicacional?
Perquè per mitjà d’aquesta revolució, condiciona, conforma, forma les subjectivitats dels receptors. Fa dels altres un enorme món de receptors de la veritat que emet aquest immens poder comunicacional.
Llavors, el poder crea la veritat.
La veritat, ho sento, no existeix la veritat. El que existeix és la interpretació de la veritat. El que existeix és la veritat que el Poder pot repetir trenta mil vegades, cinquanta mil vegades, seixanta mil vegades en un dia, fins que vostè se la creu. I pensa que això és la veritat.
Ara bé, hi ha una frase de Nietzsche, tan genial que un pot pensar molts anys sobre ella. Nietzsche diu: "No hi ha fets, no hi ha fets. Hi ha interpretacions". És a dir, cap fet ens dona la veritat.
Fem un supòsit.. Hi ha una vella tragèdia que en aquest moment em ve a la memòria: La porta 12 de l’estadi de Boca, Ezeiza, en una tarda terrible, en la qual es van amuntegar setanta cadàvers perquè volien sortir desesperadament per aquella porta.
Quina és la veritat? La que diuen els que hi havia en la llotja. La que diuen la gent que estava a sota. La que diu la columna que venia del sud. La que diu OSIND. La que diuen els Montoneros. La que diu Campora. La que diu Favio... Quina és la veritat?.
Bé. Hi ha interpretacions. El fet és un. Una cosa terrible va passar a Ezeiza. Però les interpretacion d’aquest fet són múltiples. O sigui, no hi ha fets, hi ha interpretacions.
Si hi ha interpretacions, llavors el poder té, justament, el poder d’imposar la seva. Això és el poder. El Poder és la capacitat que té un determinat grup d’imposar la seva veritat com a veritat per a tots. Del que tracta el poder és d’imposar aquesta veritat.
Com ho fa? Ho fa tenint la major quantitat possible de mitjans per comunicar. Llavors, el que comunica el poder és la veritat del poder, la interpretació que el poder té dels fets, i aquesta interpretació és la que convé als seus beneficis. En última instància, la que li fa guanyar més diners. Perquè l’objectiu de poder és, o dominar, o guanyar més diners. També, dominar per guanyar més diners. Els diners segueixen sent una mercaderia que fa moure aquest món. Com deia Sally Bowles, Liza Minelli, a Cabaret: "Diner, diner, diner, fa caminar el món".
En conseqüència, el poder ha d’imposar aquesta veritat seva i sufocar les altres veritats a través de tots els mitjans possibles: diaris, canals de televisió, ràdios, i teatre, cinema ..
Tot el que pugui conquerir per penetrar en la consciència dels subjectes i subjectar, com dirà Foucault: "Subjectar el subjecte". Aquesta és la meta del poder. Subjectar la subjectivitat dels subjectes. Conquistar-la. Fer-la seva ... Del poder...
