XVI
En tot el que et pugui succeir, considera en tu
mateix el mitjà que tens de defensar-te. Per exemple: si veus una bella dona,
adverteix que tens la temprança, que és un poderós mitjà per oposar a la
bellesa. Si estàs obligat a emprendre algun treball penós, recorre a la
paciència. Si t'han fet alguna injúria, arma't de la constància. I si t'acostumes
a obrar d'aquesta manera sempre, mai els objectes tindran poder sobre tu.
XVII
Mai diguis que has perdut alguna cosa, sinó
sempre digues que l'has restituïda. Quan el teu fill o la teva dona morin, no
diguis que has perdut el teu fill o la teva dona, sinó que els has restituït a
qui te’ls havia donat.
Però quan se'ns hagi tret alguna heretat,
¿haurem de dir també que l'hem restituïda? Potser que pensis que no, perquè el
que t'ha despullat d'ella és un home malvat, com si a tu et toqués, per la mà
del qual la teva possessió torna a qui te la va donar. Per la qual cosa convé
que mentre la tens a la teva disposició la tinguis per estranya, no fent més
cas d'ella que el caminant fa de les posades en què s'allotja.
XVIII
Si vols avançar en l'estudi de la virtut,
aparta de l'enteniment aquests pensaments:
«Si no vigilo els meus negocis, no tindré amb
què subsistir, si no castigo al meu fill, sortirà dolent.»
Adverteix que val més morir de fam i conservar
la grandesa de l'ànim i la tranquil·litat de l'esperit fins als darrers
sospirs, de viure en l'abundància amb una ànima plena d'inquietud i de turment.
Adverteix, et dic, que val més patir que el
teu fill surti dolent, que fer de tu
mateix desgraciat.
L'assossec de l'esperit s'ha de preferir a
tot; però per tenir-ho, per descomptat cal que assagis en les coses menors. Per
exemple: si es vessa el teu oli o et roben el vi de la teva cova, fes aquesta
reflexió i digues-te: «A aquest preu es
compra la tranquil·litat i la constància.»
En efecte, res s'adquireix gratis, i
necessàriament ens ha de costar alguna cosa.
Fes el mateix quan crides el seu criat, pensa
que no està prompte a la teva veu, i que quan ho estigui, pot ser que no faci
res del que vols que faci. Sigui com sigui, no permetis mai que tingui el poder
d’enutjar-te i de torbar el teu esperit
quan ell vulgui.
XIX
No et faci res que el poble et tingui per
extravagant perquè menysprees les coses exteriors, ni tampoc vulguis fer veure
que ets home suficient. Si per sort passa que es faci algun cas de tu,
desconfia llavors de tu mateix. Perquè és extremadament difícil el deixar-se
portar per l'exterior i conservar en tu una resolució conforme a la naturalesa
i manera de viure que t'has proposat, i no pot ser que es faci una cosa sense
oblidar l'altra.
XX
Si vols que els teus fills, la teva dóna o els
teus amics visquin sempre, has perdut l'enteniment. Perquè és voler que
depengui de tu absolutament el que no en depèn de cap manera, així com que el
que t’és aliè et pertanyi.
Així mateix, si pretens que el teu fill no
cometi cap falta, també ets ridícul, perquè vols que el vici no sigui vici. Per
la qual cosa, si tens ganes de no ser mai frustrat en els teus desigs, no
desitgis sinó allò que només depèn de tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada