" Patriotisme és estimar allò que és nostre. Nacionalisme és odiar allò que és estranger" (Jaques Chirac)
Ergo..
"Patriotisme català és estimar Catalunya. Nacionalisme català és odiar Espanya."
Ergo..
"Patriotisme català és estimar Catalunya. Nacionalisme català és odiar Espanya."
11 comentaris:
Així de senzill?. Crec que es una mica més complicat.
Sí, una mica simplista trobo. En Chirac no és precisament cap autoritat, de tota manera confirma la meva teoria. Nacionalisme i patriotisme corresponen al mateix sentiment, nacionalisme és quan no hi ha estat i per tant hi ha opressió i per tant va acompanyat d'odi, si així vols dir-li. L'odi no surt de l'amor que jo sàpiga
Estimat Salvi,
La única conclusió que en podem treure, si considerem aquestes 2 afirmacions com a valides, és que Espanya és l'estranger.
Tirantalbalanc.
Et recordo el principi de la navalla d'Occam (o navalla d'Ockham):
"De dues teories competidores, essent les altres coses iguals, la més simple ha de ser preferida"
Si he citat aquest pensament, no és perquè sigui d'en Chirac, l'he citat perquè el comparteixo..
Per mi el que compta és el què, i no el qui.
En cp moment he dit que l'odi surti de l'amor...
I per mi és clar que pariotisme i nacionalesme no són el mateix, el patriotismes té per base l'amor a allò que és nostre, i el nacionalisme té per base l'odi a l'estranger.
Estimat Fèlix...
Què Espanya és l'estranger és indiscutible..
Ara bé, jo prefereixo estimar Catalunya, que no odiar Espanya..
Teresa...
Segurament és senzill:
Tanmateix el principai de la navalla d'Occam (o navalla d'Ockham) diu:
"De dues teories competidores, essent les altres coses iguals, la més simple ha de ser preferida"
L'Umberto Eco ens explica:
"L'amor només escalfa el cor en relació amb unes quantes persones; l'odi escalfa el cor de tots els del teu bàndol i pot mobilitzar un grup contra milions de persones: una nació, un grup ètnic, gent que té la pell d'un color diferent o que parla una altra llengua. Un racista italià pot odiar tots els albanesos, romanesos o gitanos. Umberto Bossi, el líder de la Lliga Nord, odia tots els italians del sud (i com que el seu sou depèn, en part, dels impostos pagats pels meridionals, el que fa és una obra mestra de maldat, en què l'odi s'uneix al plaer de fer mal)."
Es pot posar poesia als glossaris, però aquestes paraules per a cadascú tenen un significat diferent que cal precisar per entendre's. Per a mi patriotisme sempre havia estat una exacerbació fora mida del sentiment nacional, paraula pròpia d’arengues militars o de poesies del romanticisme –que tenia en el militarisme un ideal de vida. En canvi “nacionalisme” admet adjectius, per exemple, nacionalisme excloent, o nacionalisme solidari.
Per ser internacionalista, com a bon socialista, probablement cal ser primer nacionalista, evidentment nacionalista solidari.
És adient la frase de Liu Xiaobo, intel•lectual dissident xinès, premi Nobel de la Pau 2010: “El nacionalisme és un terme que només em sembla respectable quan parlem d’una nació ocupada. Fora d’això només els polítics emprenyadors i els idiotes desvagats s’apleguen sota les banderes del nacionalisme.”
Segur que estem d’acord –si abans ens expliquem els respectius glossaris–
Benvolgut Joan...
El Chirac és francès i europeu i el Liu Xiaobo és xinès i asiàtic...
Per tant, tenen glossaris diferents...
Quan parlen de nacionalisme, parlen de conceptes diferents...
El Chirac parla del nacionalisme imperialista i feixista que va portar la guerra a Europa a la primera meitat del segle XX, i el Liu Xiaobo parla del nacionalisme de les nacions ocupades...
I jo parlo del nacionalisme xovinista que governa Catalunya, i que basa el seu discurs en l'odi a Espanya i als espanyols....
Sí, sí, és clar. Estic totalment d'acord. Només volia dir que la terminologia sobre les visions de la nació cal aclarir-les perquè per cadascú tenen un valor diferent. Fixa't que a la darrera nota has d'adjectivar el terme "nacionalisme" amb "xovinista", cosa que el fa entenedor del tot.
Curiosament, la frase del Chirac l'ha citada fa uns dies en Francesc de Carreras, ex PSC, i uns dels intel·lectuals animadors de "Ciutadans"... que més aviat semblen nacionalistes-imperialistes-espanyolistes, no?
Benvolgut Joan
Jo no he citat la frase del Chirac perquè també l'hagi fet servir el Francesc de Carreras...
L'he citada perquè la subscric...
El fet que el de Carreras sigui un "nacionalista-imperialista-espanyolista", és un fet que no depèn de mi,,
Publica un comentari a l'entrada