Balada final. François Villon.

Versió catalana: Jordi Teixidor. Musica i veu: Jaume Arnella

Fineix i acaba el testament

ara i aquí el pobre Villon.

Veniu al seu enterrament

quan sentireu la ning-nang-nong

vestits de roig per tot color

car d'amor màrtir va morir:

ho va jurar pel seu colló

quan d'aquest món volgué sortir.

I prou que em sembla que ell no ment

car fou gitat com un bacó

pels seus amors malvadament

i de París al Rosselló

branca no hi ha ni branquilló

que no estripés de tant fugir

algun parrac del seu faldó

quan d'aquest món volgué sortir.

Això és així i ho és talment

que va morir sense calçó

i que morint ben virilment

l'Amor li alçà encara el fibló

més ben trempat que un bon punxó

i és del tot cert que el va sentir

amb un desfici colpidor

quan d'aquest món volgué sortir.

Dames gentils, homes amb sort,

sabeu què féu ans de partir?:

beure's un got del vi més fort

quan d'aquest món volgué sortir.