Principis de la propaganda Goebbels. (Leonard W. Doob)

Text basat en els "Principis de la propaganda de Goebbels" de Leonard W. Doob publicats a "Opinió Pública i Propaganda”, un llibre de lectures editat per la “Societat per a l'Estudi Psicològic de les Qüestions Socials".

 Aquests principis pretenen resumir el va dur a la pràctica Goebbels com a ministre de Propaganda del III Reihgt. Poden ser considerats com el seu llegat intel · lectual. Si el llegat es considera fiable és una qüestió metodològica. Si és considera vàlid és una qüestió psicològica. Quan i com aquests principis  han de ser utilitzats en una societat democràtica, són problemes profunds i pertorbadors de caràcter polític i ètic.

1. Els propagandistes han de tenir accés a la informació referent als esdeveniments i a l'opinió pública.

2. La propaganda ha de ser planejada i executada per una sola autoritat.
Aquest principi seguia la línia de la teoria nazi de la centralització autoritària, i també de l'ànsia de poder que sentia Goebbels. Pensava que una sola autoritat -ell- havia de fer tres funcions:

• a) Emetre totes les directrius de la propaganda. Tot fragment de la propaganda havia d'expressar un contingut polític. Indicar quan les campanyes de propaganda específiques havien de començar, quan havien de ser intensificades o atenuades, i quan havien d’acabar. La màquina propagandística nazi estava sotmesa a una constant reorganització.
• b) Explicar les directrius de la propaganda als funcionaris importants i mantenir la seva moral. Si no facilitava una explicació sobre la política propagandística a aquells funcionaris que, formal, o informalment, complien les directrius, no es podia esperar que actuessin amb eficàcia i de bona gana. A través de la maquinària de la seva organització i a través de contactes personals, Goebbels tractava de revelar la raó de la seva propaganda a aquests subordinats i també d'aixecar la seva moral a fer-los ostensiblement objecte de la seva confiança.
• c) Supervisar les activitats d'altres agències que tinguin conseqüències propagandístiques. Ell procurava facilitar el necessari estímul propagandístic.

3. Les conseqüències propagandístiques d'una acció han de ser considerades en planificar aquesta acció.

4. La propaganda ha d'afectar a la política i a l'acció de l'enemic.

•  a) Suprimint el material propagandístic capaç de facilitar a l'enemic informacions útils.
•  b) Difonent obertament propaganda el contingut o to de la qual condueixi a l'enemic a treure les conclusions desitjades.
•  c) Incitant a l'enemic a revelar informacions pròpies de caràcter vital. 
• d) Abstenint-se de tota referència a una activitat que perjudiqui l'enemic quan aquesta pogués desacreditar tal activitat.

 5. Cal que sempre hi hagi  una informació no classificada i operacional a punt per completar una campanya propagandística.

6. Per ser percebuda, la propaganda ha de suscitar l'interès de l'audiència i ha de ser transmesa a través d'un mitjà de comunicació que cridi poderosament l'atenció.

7. Només la credibilitat ha de determinar si els materials de la propaganda han de ser certs o falsos.

8. El propòsit, el contingut i l'efectivitat de la propaganda enemiga, la força i els efectes d'una refutació, i la naturalesa de les actuals campanyes propagandístiques determinen si la campanya enemiga ha de ser ignorada o refutada.

9. La credibilitat, la intel·ligència i els possibles efectes de la comunicació determinen si els materials propagandístics han de ser censurats.

• a) Sovint la censura podia deteriorar la credibilitat i considerava que: "en temps d'excitació i de tensió, la fam de notícies ha de ser satisfeta com sigui".
• b) La censura era invocada quan la informació concernent a la culminació d'un fet era insuficient.
•  c) Finalment, Goebbels avaluava els possibles efectes de comunicar la informació. La censura era aplicada quan es creia que el coneixement del fet podia produir una reacció indesitjable en si mateixa.

10. El material de la propaganda enemiga pot ser utilitzat en operacions quan ajudi a disminuir el prestigi d'aquest enemic, o presti suport al propi objectiu del propagandista.

11. La propaganda negra ha de ser emprada amb preferència a la blanca quan aquesta última sigui menys creïble o produeixi efectes indesitjables.

12. La propaganda pot ser facilitada per líders prestigiosos.

13. Els caps només són útils quan tenen prestigi.

14. La propaganda ha d'estar acuradament sincronitzada.

•  a) La comunicació ha d'arribar a l'audiència abans que la propaganda competidora.
•  b) Una campanya propagandística ha de començar en el moment òptim.
•  c) Un tema propagandístic ha de ser repetit, però no més enllà del punt en què disminueixi la seva efectivitat.

15)  La propaganda ha d’etiquetar els esdeveniments i les persones amb frases o consignes diferents.

• a)Han suscitar les respostes desitjades que l'audiència posseeix prèviament.
• b) Han de poder ser apreses amb facilitat. "Ha d'utilitzar el blanc i el negre, en cas contrari no resulta convincent per a la gent".
• c) Han de ser utilitzades una i altra vegada, però només en les situacions apropiades. Goebbels desitjava explotar allò après en coses ja ocorregudes, les reaccions apreses per la gent davant els símbols verbals les volia transferir, fàcil i eficientment, a nous esdeveniments.

16. La propaganda dirigida a la rereguarda ha d'evitar suscitar falses esperances que puguin quedar frustrades pels esdeveniments futurs.

17. La propaganda a la rereguarda ha de crear un nivell òptim d'ansietat.

18. La propaganda dirigida a la rereguarda de disminuir l'impacte de la frustració

• a) Les frustracions inevitables han de ser previstes. Una frustració podia resultar menys decebedora si s'eliminava l'element de sorpresa o xoc.
• b) Les frustracions inevitables han de ser plantejades en perspectiva. És tractava de donar als alemanys el que ell anomenava Kriegsüberblick, és a dir, una panoràmica general de la guerra, per tal de que no perdessin la confiança en el seu règim.

19. La propaganda ha de facilitar el desplaçament de l'agressió, especificant els objectius per a l'odi.