dijous, 5 de setembre del 2013

Tirant l'art a Roses.



L´ART o ART REIAL

Malgrat que a qualsevol sistema de captura de peix se'l pot anomenar art de pesca, n'hi ha un que s'anomena "l'Art" per antonomàsia i que ha estat un dels ormeigs de pesca més antics que es coneixen. El trobem ocumentat ja en "Les ordenacions sobre la pesca de l'any 1401-1414".  Al segle XVIII trobem referències d'aquest art al manuscrit del prestigiós botànic fill de Calella, Joan Salvador i Riera datat l'any 1722. També s'esmenta al "Reglamento de Navegación y Pesca de la Província de Mataró" escrit a l'any 1773 per Manuel de Zalvide, on s'hi recullen una sèrie de referències als arts de platja. L'autor parla de l'ús de la xàvega i del bolitx, però sembla ser que aquests ormeigs de pesca els confon amb l'art reial, i al "Diccionario Historico de las Artes de Pesca Nacional" del mataroní Antoni Sañez i Reguard (1791-1795). Molt més recentment apareixen els treballs d´Emerencià Roig, "La Pesca a Catalunya" (1927) i al "Vocabulari de l'art de la navegació i de la pesca" (1924) on queden reflexats els pocs canvis que ha patit aquest tipus de pesca al llarg de la seva història. I per finalitzar, ja als anys 50, quan aquest ormeig havia desaparegut pràcticament, es citat a l'obra "La Pesca en España y Cataluña" de Carles Bas, Enric Morales i Manuel Rubió.


La xarxa o art era bastant semblant als actuals arts d'arrossegament. Estava format per dues bandes o "cames" i un cop o corona. A l'extrem lliure de les bandes hi havia els caps per a llevar-les des de terra. L'art era proveït d'una surada i de plom que mantenien la corona oberta.
Per calar l'art suusava una embarcació moguda a força de rems anomenada "caro". Un cop acabada la maniobra de calar, que es feia a prop de la platja i seguint una direcció en forma de semicercle, la gent s'agafava a les cames de l´art i llevava la xarxa des de la platja a força de braços amb l'ajut dels "estrops".  D'aquesta operació, que era molt dura, se'n deia "tirar l'art". A mesura que l'art avançava cap a la platja anava agafant el peix que es trobava al seu camí. Des de la platja la realitzaven entre 20 i 30 persones, generalment la gent més pobre i humil del poble. Per això la pesca amb arts de platja era considerada com un emblema de la misèria. Per acabar-ho d´arreglar, el peix obtingut amb aquesta pesquera tenia poc valor com ara llisses, mabres, agulles i petits llobarros. Com passava amb els altres sistemes de pesca, les captures eren repartides entre la gent que havia estirat l'art, reservant, com no, una part important per l'amo de l´art i els mariners del caro.
L'art de platja va subsistir a casa nostra fins a principis del segle XX. Als anys 1920 hi ha encara documentades diverses colles que anaven a l´art en diferents pobles de la comarca.